Història de la robòtica

A pincipis del segle XX, a l’any 1921, un escriptor anomenat Karel Capek va escriure el primer llibre de ciència ficció, Rossum’s Universal Robot, en el que apareixien unes maquines que tenien per objectiu servir a l’ésser humà i les va anomenar “robota”, que en xec significa “treball” i s’atribueix a la feina que realitzaven els esclaus a l’antiguitat. D’aquí que moltes vegades els significat de la paraula robot es tradueixi com ”esclau o servidor”.

Més endavant, un altre escriptor de ciència ficció anomenat Isaac Asimov, va basar-se en la idea de Capek per crear el terme robòtica i la ciència de la robòtica.

Inicialment la robòtica no tenia com a objectiu crear robots amb aspecte humà, sinó que va comença com a robòtica industrial per millorar la productivitat.

Durant els segles XVII i XVIII a Europa van ser construïts ninots mecànics molt enginyosos que tenien algunes característiques de les que se’ls hi atribueix als robots.

Jacques de Vauncansos va construir diversos músics de mida humana a mitjans del segle XVIII.

En 1805, Henri Maillardert va construir una nina mecànica que era capaç de dibuixar, utilitzant una sèrie de lleves a mode de programa.

Hi va haver altres invencions mecàniques que se les podria considerar com els inicis de la robòtica durant la revolució industrial, dirigides al sector de la producció tèxtil: la filadora giratòria de Hargreaves (1770), la filadora mecànica de Crompton (1779), el teler mecànic de Cartwright (1785), el teler de Jacquard (1801), entre d’altres.

Es distingeixen 5 fases importants en el desenvolupament de la Robòtica Industrial:

  • Al 1950 El laboratori ARGONNE dissenya manipuladors per manipular material radioactiu.
  • A partir de 1961 s’ instal·la el primer robot industrial en una fabrica de General Motors, tres anys després, s’inicia la implantació dels robots a Europa, també a l’àrea de fabricació d’automòbils, el Japó comença a implementar aquesta tecnologia al 1968.
  • Al 1970, els laboratoris de la Universitat de Stanford i del MIT comencen a desenvolupar un projecte per controlar un robot mitjançant un computador.
  • En l’any de 1975, amb l’aparició del microprocessador, es transforma la imatge i les característiques del robot industrial fent-lo més eficient.
  • A partir de 1980, gracies a l’interès en la investigació per part de les empreses fabricants de robots i d’Universitats de tot el món, en els sectors de la informàtica aplicada i l’experimentació dels sensors, creen un robot intel·ligent capaç d’adaptar-se a l’ambient, prendre decisions en temps real i ajustar el seu comportament per a cada situació.
  • L’any 1980 va ser anomenat “primer any de l’era robòtica” perquè la producció de robots industrials va augmentar un 80% respecte l’any anterior.

Quan es parla de la història de la robòtica es tendeix a parlar de cinc generacions diferents de robots:

  • 1a generació: Manipuladors

Els robots eren dispositius manipuladors que només podien memoritzar moviments repetitius, sensors interns els ajudaven a realitzar els seus moviments amb precisió, generalment tenien forma de braç.

  • 2a generació: Aprenentatge

A finals dels anys 70 els robots incorporen més sensors que aporten informació del món exterior. Les seves reaccions als estímuls externs són limitades.

  • 3a generació: Control amb sensors

Entre els anys 80 i 90 comencen a fer servir les dades i la informació captada pels sensors de manera més complexa, seguint així les ordres d’un, també ja es possible que els robots treballin i manipulin els programa en si. En conseqüència apareixen diferents llenguatges de programació, es desenvolupa la visió artificial.

  • 4a generació: Intel·ligents

Tenen sensors més sofisticats que envien la informació a un controlador, són capaços de comprendre el seu entorn i actuar en temps real.

  • 5a generació: Intel·ligència Artificial

Domini de la intel·ligència artificial en la que s’està treballant actualment.

Segons John McCatrthy, creador d’aquest terme, va definir la intel·ligència artificial com: “És fer que una maquina es comporti d’una manera que seria considerada intel·ligent en un humà”.

La intel·ligència artificial és la capacitat de certes maquines programades de raonar i pensar d’una manera similar als humans, d’aprendre i de resoldre problemes sense que se li hagin introduït la manera de solucionar-ho en el seu programa prèviament.

Anuncis