Actualment al mercat hi ha una gran diversitat d’impressores 3D. Per imprimir les peces del meu projecte he utilitzat una impressora Prusa I3. Aquest model d’impressores va ser desenvolupat pel txec Josef Prousa (http://josefprusa.cz/), que es proposava dissenyar i construir una impressora 3D més assequible i amb programari lliure. Aquestes impressores en part estan fetes amb peces 3D.
Les impressores consten d’un extrusor, que escalfa el plàstic i el diposita sobre la superfície. Hi ha tot un sistema per què l’extrusor es mogui, consta d’uns motors i uns cargols sens fi o unes corretges. Finalment té una superfície plana on s’imprimeix la peca. La forma de la impressora pot variar segons el model i depenent de les seves dimensions podrà imprimir figures d’una mida determinada.
Pel que fa al tipus de plàstic també hi ha diverses opcions, els següents són els dos més coneguts, entre les quals està el material amb el que he treballat.
El ABS, acrilonitril butadiè estirè, és un termoplàstic que fon aproximadament 200°C. Es resistent i està disponible en diversos colors. A l’imprimir produeix uns gasos nocius i es aconsellable tenir la sala ventilada. Per utilitzar aquest plàstic la impressora ha de tenir unes característiques concretes, com per exemple tenir un extrusor apte pel tipus de plàstic.
El PLA és un polièster termoplàstic creat a partir de recursos renovables, utilitzant midons de fonts com ara blat de moro, matèria vegetal o llet de cabra. És ecològic i biodegradable. Es menys resistent que l’ABS i es fon a 160 ° C. Al fondre a una temperatura inferior que el ABS, resisteix pitjor a les altes temperatures, però no desprèn gasos nocius.
He utilitzat com a material el PLA perquè està fet amb materials naturals, no desprèn gasos nocius i les peces no hauran de suportar altes temperatures, pel que el fa el plàstic adient per al projecte.
Per imprimir una peça, després de dissenyar-la, sigui amb el programa que sigui, es posa el fitxer amb la extensió .STL, que és un tipus de fitxer estàndard. El document s’obre des d’un programa anomenat Slicer, que és gratuït, des d’allà s’ajusten els paràmetres d’impressió (temperatura del plàstic, velocitats d’impressió, dimensions de la impressora, nombre d’extrusors, qualitat, quantitat de capes i gruix, entre d’altres) i es genera un altre tipus d’arxiu amb l’extensió .GCODE, que és el nostre disseny traduït per què la impressora ho entengui, amb les dades capa a capa. Quan ja tens aquest document s’obre des del programa Pronterface. Aquest programa serveix per controlar la impressora a temps real, la impressora i l’ordinador es comuniquen a través del port sèrie i se li envien les instruccions amb llenguatge GCODE. Quan s’obre l’arxiu generat amb l’Slicer, el Pronterface dona informació com el temps d’impressió, la quantitat de material necessari i permet visualitzar les capes una a una per analitzar possibles errors.
Impressora 3D amb la que s’han imprès les peces per a el projecte
Treball de Recerca Batxillerat 2016 